CÓPANO, del lat. CAUPŬLUS ‘barquichuelo’.
1.ª doc.: 1431-50, Díaz de Gámez.
1 «XX galees ab V vaxells que hi havia, e vuyt entre lenys armats e copols, que havia feytes fer, que anaven per l’estany», Muntaner, cap. 284. Así, según Bofarull, en el ms. de Poblet; sin embargo él y, según creo, Buchon, imprimen conops en sus ediciones, acaso según otro manuscrito. En Desclot còpol designa al parecer la armazón de una cuna: «pensaren que·l occisen. E hun jorn, mentre l’infant dormia... tramès li hom... sobre·1 breçol huna gran pedra, per tal que morís. E plach a Deu que no·l tochà, mas donà tal colp al copol del breçol que·l trenchà» (p. 35). ↩