SERAFÍN, tomado del lat. bíblico seraphin o seraphim ‘serafines’, y éste del plural hebreo s?rāphīm íd.
1.ª doc.: APal. 448b; Nebr.
DERIV.
Serafina [Aut.]. Seráfico [1444, Mena, Lab., 22e; princ. S. XVII, Aut.], del b. lat. seraphĭcus íd.