ARENQUE, del fr. hareng o del gasc. arenc (herenc), procedentes del fráncico hâring ( = alem. hering) íd.
1.ª doc.: 1277 en Navarra, BHisp. LVII, 449; J. Ruiz.
DERIV.
Arencar ‘salar y secar (sardinas) a modo de arenques’ [Orden. de Sevilla, ed. 1527]; sardina arencada (G. de Alfarache, Cl. C. V, 27.21) = cat. arengada ‘arenque’. Arencón.